Com crear una contrasenya segura

Amb aquesta vida tant informatitzada que portem, se’ns fa imprescindible escollir contrasenyes que ens permetin fer ús de l’ordinador i de Internet amb la màxima seguretat. Emmagatzemem informació personal i accedim als nostres comptes bancaris. Motius suficients per tenir presents aquests consells.
La majoria de la gent utilitza com a contrasenya les paraules més fàcils de recordar: Data de naixement, aniversaris, etc. D’aquesta manera, estem facilitant l’accés, per exemple, al nostre correu electrònic.
És per això que us donarem unes normes bàsiques que no hauríeu d’oblidar si voleu tenir unes claus més segures.

– No fer servir mai claus que siguin només paraules (noms de l’usuari, de membres de la família o del nostre entorn, inclús mascotes. Ciutats o llocs d’estiueig) comuns amb vosaltres.
– No fer servir mai claus completament numèriques que puguin o no relacionar-se amb vosaltres (Telèfons, dates de naixement o aniversaris, DNI, etc.).
– El model de clau perfecta hauria de contenir i mesclar caràcters alfanumèrics sense sentit o d’altres del nostre teclat, escollits a l’atzar. Com per exemple: Za56!q2uT.
– Si és possible, que contingui un mínim de 8 caràcters. I si és per ser utilitzada en programes d’encriptació, es recomana que sigui superior a 20 caràcters.
– És fonamental no compartir les nostres claus.
– És millor fer servir claus diferents, per exemple, per cadascun dels nostres correus, accés a comptes bancaris, etc. Si algú malintencionadament aconsegueix desvetllar-ne una, la resta de la nostra seguretat no quedaria afectada.
– És recomanable també canviar les claus periòdicament. Algunes empreses obliguen a fer-ho als seus clients, per exemple, cada tres mesos.

Pels que encara penseu que tot això no va amb vosaltres i que no cal patir, us posarem dos exemples de com us podria arribar a afectar.
Existeixen uns programes maliciosos anomenats Keyloggers que capturen tot el que teclegem, inclús contrasenyes ocultades amb asteriscs o punts negres. El mateix programa s’encarrega d’enviar la informació de manera oculta a qui us l’hagi col•locat.
També hi ha una altra mena de programes que es dediquen a rastrejar per “Força bruta” (així se’n diu, no és cap broma) les possibles combinacions de les nostres claus. Si utilitzem una contrasenya de 6 números, el programa només a de fer 999.999 combinacions per capturar-la. I això, per un programa informàtic, és bufar i fer ampolles.